La Federació catalana d’ONG pels Drets Humans, vol expressar el seu rebuig en relació a la decisió de l’Ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants en situación irregular, i manifestar el següent:

-          La decisió anunciada per l´Ajuntament de Vic crea un precedent  realment greu i inicia un perillós procés en el que cada ajuntament pot  interpretar les Lleis que regulen la estrangeria i el cens,  regulant  una discriminació no prevista legalment i generant una inseguretat jurídica. El resultat legal será que als irregulars que se’ls denegui l’empadronamnet, automàticament i legalment,  se’ls podrá negar l’assitència sanitària que no sigui d’urgència i el dret a l’educació dels seus fills.

-          Aquet s fets vulneren dos drets fonamentals que tan la Constitució Espanyola com l’Estatut de Catalanya com els Tractats internacionals dels quals Espanya és part , reconeixen amb carácter universal.

-          Totes les normes vigents, incloent-hi la nova Llei d’Estrangeria, reconeixen el dret a l’educació i el dret a la salut a tothom, es a dir, amb total independencia de la seva nacionalitat i la seva condició administrativa.

-          Ademés la  base legal a la que pretèn acollir-se  l’Ajuntament de Vic, - l’art. 25 de la LOEX-, no és d’aplicació directa, donat que:

o       L’artícle 16 de la Llei de Bases de Règim Local, llei reguladora de l’actuació dels ents municipals, disposa que els ajuntaments hauran d’empadronar qualsevol persona  que visqui en el terme municipal i per fer-ho será suficient la presentación del pasaport vigent.

o        D’altra banda, l’artícle 6 de la LOEX estableix que “els Ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el Municipi i mantindran actualitzada la información relativa a aquets sense fer menció dela residencia legal com a requisit.

-          El Tribunal Constitucional, en la seva setència 107/1984, va afirmar que els estrangers, sigui quina sigui la seva situación legal tenen tots els drets inherents a la dignitat de la persona.

Amb  aquesta decisió municipal es pretèn negar a tota una sèrie de persones drets fonamentals reconeguts a  la Constitució, drets inherents a la dignitat humana com són la sanitat i l’educació. No podem perdre de vista que el que es planteja és un problema competencial, però, sobretot, una qüestió social que va més enllà.