En quines condicions estan tancats els immigrants als Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona?
Tenen 24 hores per no fer res. No hi ha cap activitat dirigida per a ells. Només tenen unes hores per sortir al pati. És una mancança forta perquè són persones que estan en una situació d’inseguretat, de no saber què els depararà el destí, i tenen 24 hores només per pensar-hi. Tot això lliga amb una manca d’assistència a nivell social. No hi ha treballadors ni educadors socials, ni psicòlegs...Relacionat amb el que ha passat aquests dies, també trobem una manca d’assistència sanitària. Només hi ha una infermera i una doctora que donen assistència de 8 del matí a 10 del vespre quan el CIE de la Zona Franca té 256 places. És clarament deficitària.

Està ple?
Sí. Hi ha una sensació d’amuntegament. No podem contrastar sí hi ha més persones de les que toquen, però sí que transmet la sensació que no hi ha espai, de viure molt uns a sobre dels altres. També hem rebut queixes a nivell de material. Falten mantes i aigua calenta a l’hivern, fa molta calor a l’estiu...Pel que fa al menjar, no sempre s’atén la diversitat cultural o religiosa de les persones que hi estan tancades. A més, només es poden comunicar amb les seves famílies a través d'un vidre, com si estiguin empresonats. Les visites estan molt limitades i només les permeten de 5 a 7 hores dels dissabtes.

Us va ser fàcil entrar-hi?
No. Com a entitat només vam poder-ho fer al setembre, sent l’últim CIE de l’Estat en què ho aconseguíem. Hi ha una gran opacitat. No els deixen tenir mòbil i només poden rebre trucades si truques al centre. També hi ha una gran manca de treballadors. Hi ha cinc policies al centre, tot i que també compten amb altres treballadors de seguretat en moments concrets i amb agents antisdisturbis dels quan hi ha molta tensió. Són pocs professionals i sense la formació adequada per tractar la gent retinguda.

La regulació dels CIE brilla per la seva absència.
Nosaltres defensem el tancament dels CIE, perquè creiem que no han d’existir. No entenem que a una persona que no ha comès un delicte se la pugui tancar i privar de llibertat. És un espai on es consolida una política racista. Ens hem trobat que fa molt que existeixen i rebem moltes denúncies de situacions que passen a dins. Tenim, però, una gran dificultat per intervenir-hi per la opacitat que hi impera. Barcelona és l’únic CIE de l’Estat sense jutge de control, de manera que no hi ha tutela judicial. Les persones retingudes si fan una queixa de la seva situació l’han de trametre al director del CIE. El que no pot ser és tenir un espai on, de manera sistemàtica, es vulneren els drets de les persones. I com que sabem que ara no els tancaran, demanem com a mínim una fiscalització i que el dret no s’aturi a la porta del CIE. Ara tot depèn de la bona voluntat de cada director. A Madrid, en el CIE d'Aluche hi ha hagut molts avenços gràcies al jutge de control i estan avançant en coses tan bàsiques com que els retinguts puguin anar al lavabo de nit. Estem en una situació tan complicada i precària que aconseguir això és un gran pas.

Els retinguts hi estan en pitjors condicions que si estiguessin en una presó?
Sí. Ho hem dit moltes vegades. En les presons, s’ha avançat en els 30 anys de democràcia. Hi ha molts educadors socials que hi treballen. T’hi pots plantejar moltes coses, com ara si serveixen, si hi ha voluntat de reinserció,..., però com a mínim les persones empresonades tenen coses a fer-hi, assistència mèdica, opcions per comunicar-se amb la seva família i coneixen la seva situació real. Els retinguts en un CIE no saben si els expulsaran avui a la tarda.

La majoria acaben sent deportats?
N’hi ha que sí, però molts també es queden però es veuen abocats a una situació precària, perquè tenen un expedient d’expulsió obert. Queden en la invisibilitat absoluta, han de caure en l’economia submergida i tenen molta por de denunciar el que han viscut allà dintre.

Què penseu que se’ls deporti amb avions?
El simple fet que les persones estrangeres siguin sotmeses a una legislació diferent és d’una absurditat brutal. La quantitat de diners que es gasten en deportacions és increïble. Seria molt més efectiu i barat invertir els diners que gasten en la retenció de persones als CIE, en les expulsions o en el control fronterer en temes socials. Però forma part de l’absurditat i la por en què ha entrat Europa de tancar-se tancar-se i fer fora a la gent.

Quins drets vulneren l’existència dels CIE?
Vulnera el dret a la llibertat, un dret humà fonamental. A banda d’aquest, sovint parlem del tema de la dignitat, que crec que recull molts dels drets humans. No es respecta la igualtat i la diversitat, sinó que s’actua sobre aquelles persones amb una perspectiva de superioritat, fent que la seva diferència es converteixi en un problema i en un motiu d’agressió verbal. També es vulnera el dret a la sanitat. No es tracta del dret a ser atès en cas de malaltia, sinó el dret a tenir una bona salut, que allà dins s’incompleix totalment. Els propis policies diuen que es troben en una situació complicada per exercir la seva professió. Tampoc es garanteix el dret a la comunicació o a l’expressió.

Com va parar una persona en un CIE?
Moltes vegades el mètode és a través de les redades d’immigrants per perfil ètnic, que són il·legals. Molt sovint se’n fan a la plaça Sant Miquel i paren a la gent en funció del color de la seva pell. A mi no em paren! També hi arriben quan cos policial deté algú i comprova que no té papers. També ens hem trobat casos de persones que s’han colat en el trasport públic, les han descobert i han acabat en un CIE. El fet d’ingressar en un CIE hauria de ser l’excepció, però s’ha convertit en la norma. Si tu no tens papers, se t’obre un expedient d’expulsió o se’t posa una multa. Anar a un CIE hauria de ser només si tens possibilitats de fugir del pis. Hauries de complir certes circumstàncies per anar-hi. Sembla que s’acaba imposant com un sistema de càstig. Com que no tens papers, et retinc.

La pròpia administració no pot visitar el CIE, com ha denunciat el Síndic de Greuges.
Penso que el Síndic topava amb un mur que no li permetia avançar en aquest tema i està molt bé que ara reclami entrar-hi. També és cert que he trobat a faltar alguna actuació tant per part del govern de Barcelona com del català amb l'excusa que l'assumpte no era competència seva. Tenir un espai d’aquest tipus és una xacra per un Estat de dret.

Durant la visita vau tenir la sensació de poder veure-ho tot? Hi tornareu?
No ho sé. Ens va costar entrar a Barcelona i teníem la sensació de fer una visita guiada. Vam estar-hi més de tres hores, però ens van acompanyar en tot moment i no vam poder parlar amb persones retingudes, només amb treballadors, ni gravar res. Possiblement s’ha obert una interlocució amb el CIE que no teníem. El que no tenim clar és si volem tornar a entrar en les mateixes condicions. Acceptaríem una entrada però fixant nosaltres les normes. No volem anar a legitimar res.

Els retinguts reben assistència jurídica?
Hi ha de tot. S’ha millorat amb el torn d’ofici, però no deixa d’estar en situació precària. Acaben depenent de si topen amb un advocat que tingui interès en el tema.

El trencament del silenci mediàtic dels grans mitjans sobre aquest tema arran de la mort del noi guineà creieu que farà que no es puguin mantenir els CIE com fins ara?
Com que som utòpics, pensem que sí. El fet que els mitjans generalistes parlin d’això està fent que moltes persones que no sabien que existien estiguin coneguent els CIE i que s’hi viuen condicions lamentables. És obvi que al Govern no li interessa això, més quan moltes d’aquestes situacions es poden evitar. Potser no tancaran els centres, però sí que pot haver-hi certa transparència que fins ara no hi havia.

Canviant de tema, com s’han d’afrontar situacions com la del barri del Besòs, després de l'assassinat d'un veí senegalès?
Creiem que la principal qüestió és deixar clar que en un context de pobresa, atur i manca de bagatge cultural i d’expectatives, la crisi accentua el que és una bomba de rellotgeria. Al Besòs hi ha un dèficit d’inversió per atendre les necessitats socials. A això s’hi suma les diferències culturals, que s’han de treballar. En el cas de l’assassinat del noi senegalès, estem parlant amb la comunitat gitana i amb la senegalesa i és possible que hi hagués un cas de racisme, com n’hi pot haver a la meva escala de veïns.

Què creus que hauria de fer l’administració?
Hauria de fer una inversió social al barri increïble, però no la fa. I ara s’ha espantat. No hi ha un conflicte ètnic. Possiblement hi ha alguna persona que pot ser racista i amb les pitjors conseqüències, que és la mort. Al barri es viuen moments de tensió molt forta, però no ajuda veure la quantitat de policia que hi havia l'endemà de l'assassinat. Això fa mal, perquè no només estàs criminalitzant el barri, sinó que dificultes una intervenció social entre les comunitats.

La crisi està fent créixer les situacions de racisme?
És cert que la crisi està normalitzant o consolidant que certs conflictes tinguin un retoc o una motivació racista, però això ho vincularia al discurs que està fent la mateixa administració. Tenim un estat del benestar amb unes mancances increïbles que acaben situant l’últim que arriba com a culpable. No és que no s’inverteixi prou en beques menjadors, sinó que ell ens les ha pres. I aquest és el discurs que s’està fent des de l’administració pública i les elits. Quan arribes al barri en qüestió és molt més fàcil culpar al que és diferent de tu i no pas dir que la culpa la tenen els bancs o qui sigui. Portem uns anys en què el racisme s’està normalitzant, en part perquè els representants polítics apareixen dient absolutament bajanades i no passava res. Fa uns anys això no s’admetia.

Esteu rebent més queixes?
Sí i no, perquè també hi ha més por. En els darrers dos anys no és que tinguem un pic de denúncies però sí que els casos ens arriben més degradats. En casos de convivència sempre havíem evitat la denúncia jurídica, per exemple, en casos entre veïns i ara ens arriben casos amb la denúncia ja posada. Això vol dir que s’està pujant de to.

SOS Racisme té 23 anys, però dieu que el racisme s’ha consolidat. Què ha passat?
Ens sentim totalment legitimitats per seguir treballar, però sí que hi ha una part on ens preguntem què està passant. Teòricament hauríem d’estar avançant en temes d’aquest tipus i veiem que no. El moviment migratori ens ha posat més en evidència, però això no vol dir que el 1989, quan neix SOS, el racisme no existís a Catalunya. Socialment estem perdent cert valors. On anirem a parar? Quin monstre estem construint? Cal dir que el racisme ha servit i serveix per legitimar sistemes de poder i a certa gent li va molt bé.